13-10-11 (Àngels)

A la classe d’avui l’Àngles ens ha parlat de la imatge digital, dels colors, dels píxels., entre altres. i haig de dir que estic bastant perduda en tot això. En realitat no domino cap programa relacionat amb el tractament de les imatges ni tampoc conec gaire tots els aspectes relacionats amb les imatges així ,que per mi ha estat una classe introductòria i força confusa, doncs encara estic molt perduda en aquest tema. De totes maneres, penso i espero que d’aquí a final de semestre aprendré, per una banda, a manejar alguns d’aquests programes i, per l’altra, a conèixer més contingut relacionat amb el món de les imatges.

Tanmateix, el conte que ens passa en cada sessió em serveix per veure que amb una sola imatge es poden expressar infinitats de coses i que només pensant una mica es poden fer coses originals i divertides que poden resultar molt útils per a l’aula.

11-10-11 (Joan Antón)

En aquesta classe cada grup ha exposat, davant de la resta de companys, la seva lectura per tal de donar a conèixer què ens deia cada una d’elles. Abans, però, hem visualitzat un vídeo on ens deixava molt clar que fer ús de les tecnologies no significa únicament introduir-les a l’aula, sense tenir en compte cap canvi metodològic, sinó que és necessari plantejar una alternativa, un canvi a l’escola que permeti als alumnes manipular les TIC i  passar, així, de ser simples lectors a ser creadors del coneixement.

Per altra banda, aquesta sessió m’ha servit per ser conscient que moltes vegades els mestres reprodueixen el tipus d’educació que han viscut ells en comptes d’adaptar aquesta forma i mètode d’ensenyament a la societat actual i a les necessitats que d’ella se’n desprenen. 

Per tant, puc dir que les TIC s’han d’entendre com a una ajuda per a l’escola, com a un recurs complementari que dóna peu a la creativitat i a la autonomia dels alumnes.  

4-10-11 (Joan Antón)

Avui, la classe ha estat destinada a treballar en petit grup per posar en comú les lectures que cada grup havia escollit. A l’hora de comentar la nostra lectura, “Educar en una cultura de l’espectacle”, l’autor ens explica, mitjançant unes metàfores, la societat actual, les seves característiques –multisensorial, dinàmica, emotiva...- i quin és el paper de l’educador en aquest llarg viatge. Després de discutir-ho amb les companyes m’he donat compte que la nostra feina requereix  que ens  haguem d‘adaptar als canvis constants de la nostra cultura per tal de donar resposta a les exigències que l’educació i la societat ens demana. A idear noves maneres més gràfiques i visuals per captar l’atenció dels alumnes. A aprendre a ensenyar coses que ni tan sols dominem i, a introduir les emocions a dins les aules i donar-li una importància grandíssima a l’hora de construir coneixements, tenint en compte que venim d’un estil educatiu que reprimia les emocions i les considerava prescindibles per aprendre. Però, davant d’aquesta cultura, són varies les preguntes que em sorgeixen, com són: Els actuals i futurs alumnes seran més coneixedors de tot, o el fet que puguem disposar de tota la informació que vulguem amb tan sols un “click” fa que no hi hagi interès per aprendre les coses perquè requereix temps i ningú el vol perdre? Aquesta manca de paciència s’ha de limitar? Ara aprendre és saber manejar un ordinador o qualsevol altre aparell tecnològic?

Dijous 29 (Àngels)

Durant aquesta classe hem tractat la imatges, els diferents plans que es poden fer d’un objecte o persona a partir de la fotografia i allò que aconseguim en cada un d’ells. En realitat, em resulta molt sorprenent veure com una única imatge pot transmetre tantes sensacions diferents segons la persona que la mira.

L’’actual era de la imatge ens ha acostumat a veure-ho tot, tenim la necessitat de veure les coses per poder apreciar-les, per comparar-les, opinar, etc. i tot això, fa que la vista s’hagi tornat el sentit més apreciat o sinó, qui no mira primer la fotografia d’un diari o d’una revista abans de llegir la notícia?. Aquesta curiositat s’ha d’aprofitar per traslladar-la a l’aula i és que precisament de curiositat no els hi en falta als nens, per això és important aprofitar aquesta “tafaneria” per treballar el món de les imatges –i les seves funcions- amb els infants, ja sigui per tractar un tema en concret sobre actualitat com per treballar les emocions, per exemple.

Per altra banda, al principi de la classe l’Àngels ens va donar el resultat de l’activitat que vam realitzar el primer dia i,, com ja ens havia avisat, ningú va encertar cap de les respostes, però és que ningú tampoc va buscar què era allò tan estrany que havíem hagut de dibuixar. Això em va fer pensar que a mesura que anem creixent la nostra curiositat o les ganes per descobrir coses noves es va perdent i, per tant, com a futures mestres, és important fomentar-la en els infants perquè no la perdin mai.

Dimarts 27 (Joan Antón)

Arran del debat que es va generar sobre la nostra experiència educativa en relació a les noves tecnologies i, posteriorment, sobre la seva situació actual i futura a l’escola, m'he adonat que realment s’ha produït un canvi bastant gran i en tan sols uns 15-20 anys. Ja se sap que les tecnologies avancen a passos gegants i que com a mestres haurem d’estar en formació constant per tal de donar resposta als nous avenços i aconseguir que els alumnes siguin competents en aquesta matèria, tan present als nostres dies i que hi serà encara més en un futur pròxim. Per aquest motiu, disposar d’una aula d’ordinadors a l’escola no significa res, ja que els alumnes només tindran contacte amb aquest tipus de tecnologia durant X hores a la setmana, mentre que el què interessa és que hi puguin interactuar d’una manera natural i diària, i per tant, ha d’estar totalment integrada a l’aula, com si es tractés d’una taula més. A més a més, he aprés que no és important ensenyar uns determinats programes, doncs d’aquí poc temps aquests seran substituïts per altres de més innovadors i eficaços, així que s’ha d’ensenyar a manejar la tecnologia, a adaptar la mentalitat dels nens a una nova manera d’aprendre i de veure el món a partir d’uns instruments digitals que, en gran part, faciliten, també, que els petits construeixin el seu coneixement d’una manera més autònoma, autodidacta, motivadora, participativa, entre altres.

Per altra banda, hem d’entendre aquest món digital com a un recurs, com a una ajuda que faciliti l’aprenentatge i que modifiqui l’educació cap a un món més creatiu, innovador i preparat pels canvis. Malgrat això, m’agradaria concloure dient que estic a favor de que s’introdueixin els alumnes a les TIC, però, fins a quin punt? S’ha d’apartar tot allò que no és digital? Hem de deixar els llapis oblidats a dins del calaix?

22-9-11 (Àngels)

En aquesta primera classe hem fet una activitat que consistia en dibuixar allò que ens anaven dictant, però el temps del que disposàvem era molt limitat, la qual cosa m’ha permès, en certa manera, començar a aprendre a actuar i pensar de forma ràpida. Això pot ser útil a l’hora d’estar amb els nens perquè és probable que quan siguem professors haguem de prendre decisions ràpides i haguem d’improvisar, així que m’ha servit, si més no, per realitzar una petita pràctica.