Arran del debat que es va generar sobre la nostra experiència educativa en relació a les noves tecnologies i, posteriorment, sobre la seva situació actual i futura a l’escola, m'he adonat que realment s’ha produït un canvi bastant gran i en tan sols uns 15-20 anys. Ja se sap que les tecnologies avancen a passos gegants i que com a mestres haurem d’estar en formació constant per tal de donar resposta als nous avenços i aconseguir que els alumnes siguin competents en aquesta matèria, tan present als nostres dies i que hi serà encara més en un futur pròxim. Per aquest motiu, disposar d’una aula d’ordinadors a l’escola no significa res, ja que els alumnes només tindran contacte amb aquest tipus de tecnologia durant X hores a la setmana, mentre que el què interessa és que hi puguin interactuar d’una manera natural i diària, i per tant, ha d’estar totalment integrada a l’aula, com si es tractés d’una taula més. A més a més, he aprés que no és important ensenyar uns determinats programes, doncs d’aquí poc temps aquests seran substituïts per altres de més innovadors i eficaços, així que s’ha d’ensenyar a manejar la tecnologia, a adaptar la mentalitat dels nens a una nova manera d’aprendre i de veure el món a partir d’uns instruments digitals que, en gran part, faciliten, també, que els petits construeixin el seu coneixement d’una manera més autònoma, autodidacta, motivadora, participativa, entre altres.
Per altra banda, hem d’entendre aquest món digital com a un recurs, com a una ajuda que faciliti l’aprenentatge i que modifiqui l’educació cap a un món més creatiu, innovador i preparat pels canvis. Malgrat això, m’agradaria concloure dient que estic a favor de que s’introdueixin els alumnes a les TIC, però, fins a quin punt? S’ha d’apartar tot allò que no és digital? Hem de deixar els llapis oblidats a dins del calaix?
No hay comentarios:
Publicar un comentario